domingo 11 de octubre de 2009
La nova oposició
martes 22 de septiembre de 2009
L'article: En Giraut el que és d'en Giraut
Divuit anys són divuit anys i en aquest article donarem en Giraut el que és d'en Giraut. La nostre població ha patit una gran transformació al llarg de l'última década. En alguns llocs hem llegit que ha estat l'alcalde jardiner i de les rotondes, home pot ser ha fet algunes coses més. Tampoc tenim un municipi enfonsat en la misèria, els turistes han continuat arribant amb menys quantitat però encara hi són. Els anys de govern han servit per fer canvis de caire més profunds, centres cívics, aules d'adaptació als nou vinguts, obres de gran importància pel municipi com l'esperat endegament del riu ridaura o l'adaptació a l'actualitat de molts carrers oblidats. Les tasques han estat diverses i tampoc cal donar les gràcies perquè al cap i a la fi estan a la cadira del poder per fer la feina. Però si no volem faltar a la veritat hi han coses que s'han fet bastant bé, encara que s'han comés molts errors greus per citar algún la mà ample amb la construcció de centres educatius, el poc feed-back amb el ciutadà, i els cops d'autoritat que no deixava espai per idees més innovadores.
Mantenir el poder i el control d'un bastó durant tant de temps no pot ser bó. Per higiène democràtica hauria d'existir un límit a l'hora de poder presentar-se al control d'un ajuntament, una Generalitat o un Govern Estatal. Divuit anys són masses, estem parlant que el nostre alcalde portava desde l'any 1991 ocupant el despatx, quina barbaritat! Per molt bé que estigues fent les coses es necessari deixar pas a gent nova amb idees refrescants, en definitiva, regenerar la política municipal és la base de qualsevol projecte polític.
El final polític de Joan Giraut ha arribat de manera precipitada però no poc esperada. Un govern en minoria i agafat amb unes pinces que ja es preveia que tindria un final no gaire feliç. Les darreres eleccions van deixar al nostre consistori un díficil equilibri amb un empat entre les dues forçes majoritàries i un diputat a la resta que deixaba masses claus a l'aire. Possiblement aquestes claus són les que han atrapat en un carrer sense sortida a un Giraut cansat de lluitar o si més no així ho veiem molts. Com van escriure a un diari de casa nostre, el final polític de l'alcalde a la nostre població ha estat ell mateix.
lunes 21 de septiembre de 2009
Entrevista de Joan Giraut

sábado 19 de septiembre de 2009
El Nou Govern municipal

